Benvinguda
L’Alta Segarra és una comarca natural que, a pesar de les seves fondes raons geogràfiques i històriques, mai no ha obtingut reconeixement administratiu. És més, els municipis que la podrien integrar van acabar enquadrats en les comarques de l’Anoia, el Bages, el Solsonès i la Segarra.
Les raons històriques per defensar l’Alta Segarra són tan indiscutibles que el mateix nom de Segarra té el seu origen a l’actual Els Prats de Rei. Van ser els ibers els qui van anomenar Sikarraa l’enclavament que hi tenien i els romans qui el van denominar Municipium Segarrensis. De fet, fins a la divisió comarcal del 1932, tots els sistemes de partició administrativa, judicial o religiosa situaven els municipis de l’Alta Segarra a la Segarra.
La història ens ofereix giragonses inesperades. Resulta que l’esquarterament de l’Alta Segarra es va produir durant el debat que hi va haver a partir de la primera proposta de divisió comarcal de Pau Vila l’any 1932 i, més concretament, pel projecte de distribució de vegueries. A principis de l’octubre de 1932, la ponència per a l’organització territorial de Catalunya es va adonar que l’inalterable eix segarrenc de Cervera – Guissona – Torà – Calaf es dividia en dos quan es tractava d’escollir de quina vegueria havien de formar part. L’alternativa era Lleida o Manresa. Els municipis a l’entorn de Calaf s’inclinaven per Manresa. De manera que la comarca quedava dividida entre la Baixa Segarra (Cervera) i l’Alta Segarra (Calaf).
Llavors, els ponents podien haver decidit la creació de la comarca de l’Alta Segarra, però la van desestimar perquè van considerar que Calaf, amb 1.500 habitants, no podia ser capital (n’exigien un mínim de 6.000 habitants). La solució va ser repartir els seus municipis entre les quatre comarques esmentades.
L’Informe Roca de l’any 2000 va recuperar aquell debat i va proposar de resoldre’l amb la creació de l’Alta Segarra a la qual hi incorporava els municipis de Torà, Estaràs i Ivorra (a la Segarra), Pinós i La Molsosa (al Solsonès), Aguilar de Segarra (Bages) i Els Prats de Rei, Argençola, Rubió, Copons, Sant Martí Sesgueioles, Veciana, Pujalt, Calaf, Calonge de Segarra, Sant Pere Sallavinera i Castellfollit de Riubregós (a l’Anoia).
Si avui el debat sobre la creació de l’Alta Segarra ha tornat a revifar amb força és, precisament, per la nova divisió en vegueries que es tramita al Parlament de Catalunya. Així, mentre la majoria de municipis de l’Anoia han escollit formar part de la vegueria del Penedès, els de l’Alta Segarra han tornat a triar la vegueria de la Catalunya central amb Manresa com a capital.
Ara bé, més enllà dels debats administratius i les divisions territorials possibles, l’Alta Segarra és una realitat indiscutible. I això vol dir la necessitat de treballar conjuntament per donar els serveis que els seus habitants precisen. D’aquí que l’any 1995 es constituís la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca (l’any 2015 es va canviar el nom per Mancomunitat de l’Alta Segarra), formada per Sant Pere Sallavinera, Sant Martí Sesgueioles, Pujalt, Prats de Rei, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Calaf.
Aquests set municipis estem convençuts que la millor manera de treballar per a les persones que els habiten és mancomunar tants de serveis com sigui possible i raonable. Aquesta és la raó de ser d’aquesta Mancomunitat.